Al nostre país, cada persona gasta al voltant de 437 euros en roba a l’any , però què sabem, en realitat, sobre les peces que ens posem? On es produeix la major part de la roba que tenim a l’armari? Té un preu just? Quins impactes ecològics i socials s’associen a la producció global de la indústria tèxtil?

Les grans marques s’han especialitzat en el disseny i la distribució. Per a abaratir costs, la confecció se subcontracta amb tallers tèxtils del Sud-est asiàtic, l’Índia o el Marroc on les treballadores –en la seva majoria dones– cusen les peces per sous miserables durant jornades laborals que s’estenen durant 12, 14 i fins i tot 16 hores diàries en tallers sense les mínimes condicions de seguretat i higiene.

Parlarem de la cadena de subministrament del sector tèxtil i dels impactes socials i ambientals que existeixen en el seu procés productiu, posant especial interès en els processos de producció a gran escala.

Parlarem de:

• Impactes ecològics: consum de recursos (aigua, sòl…), contaminació i crisi climàtica (fertilitzants, insecticides, transport i logística…).
• Impactes socials: Vulneració dels drets laborals dels i les treballadores i treball infantil.
• Hàbits de consum

Us heu preguntat alguna vegada quants quilòmetres recorre el menjar abans d’arribar als nostres plats? Com es produeixen els aliments que arriben a casa? Quins impactes ecològics i socials s’associen al model de producció agroindustrial? L’alimentació és un dret? Decidim què mengem? On comprem els aliments?

Amb aquestes preguntes arranquem les sessions per a ensenyar a l’alumnat quines són les característiques del model de producció global agroindustrial de l’alimentació, els hàbits de consum i els impactes ambientals i socials relacionats.

Ensenyem a l’alumnat el procés productiu d’aliments amb exemples com el cacau. Mentre el cultiu de cacau es troba principalment a les regions tropicals dels països del sud d’Àfrica occidental i Llatinoamèrica, la major part del processament i el consum de productes de cacau es donen als països industrialitzats. Així, la producció de cacau és la font principal d’ingressos del 90% de famílies en països com Costa d’Ivori o Ghana. No obstant això, mentre el mercat global de xocolata creix i es concentra cada vegada en menys empreses del nord global, es perpètua l’explotació laboral de les famílies llauradores, les relacions comercials injustes o la desforestació. Dinàmiques globals neocolonials que contribueixen a aguditzar la desigualtat, la pobresa i la crisi climàtica.

Parlarem de:

• Relacions comercials justes/injustes
• Processos productius intensius/extensius
• Hàbits de consum
• Productes de temporada
• Impactes mediambientals (desforestació, contaminació de l’aigua i el sòl, crisi climàtica…)
• Impactes socials (explotació laboral, agudització de desigualtats, hàbits alimentosos…)

Vivim en l’era de la revolució tecnològica. Ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents, reproductors de música, llibres electrònics. Però, sabem d’on venen tots els components que els formen? Sabem quin impacte té sobre el medi ambient el consum desmesurat d’aquesta mena de productes? Quin vincle tenen amb algunes violències que es produeixen en el sud global? Sabem quins impactes tenen els residus electrònics?

Tots tenim i usem diàriament el nostre telèfon intel·ligent,però no sabem com es produeix, ni on. Tampoc sabem d’on venen els components que el formen, ni les històries que n’hi ha al darrera.

En aquest cas, parlarem de:

• Minerals de sang
• Relacions comercials justes/injustes
• Cicle de vida d’un producte
• Obsolescència programada
• Hàbits de consum
• Impactes mediambientals (crisi climàtica, contaminació de l’aigua i el sòl…)
• Impactes socials (explotació laboral, conflictes armats, refugiats…)
• Perpetuació de desigualtats globals